L’any 1830, el sucraire Francisco Brescó, després de fer un llarg recorregut des de Alentorn (Lleida), va arribar a la població de Benabarre amb l’objectiu d’exercir la seva professió en aquesta zona. Sortosament, a Aragó no només hi va descobrir un indret on dur a terme la seva passió per la xocolata, sinó que també va conèixer a la pubilla de la casa Escolà, amb qui en pocs anys va contraure matrimoni. Sis anys més tard, en el context de la Desamortització portada a terme per Mendizabal, que es va iniciar en el any 1836, la família Brescó-Escolà, ja plenament emplaçada en la població, decideix adquirir una part del segon convent escolapi de Benabarre en una subhasta pública, que serà utilitzada com a seu de la xocolateria Brescó.
És justament en aquest instant en el que podem dir que s’inicia la llarga tradició familiar de mestres xocolaters en el mateix indret on va començar el nostre ancestre i, on encara avui dia, es continua elaborant xocolates d’una qualitat molt apreciada. Després de la defunció deFrancisco Brescó (2003) la família ha seguit investigant i elaborant nombrosos productes, ara ja en un nou edifici, situat en la carretera N-230, Km. 68.
En aquesta nova seu s’uneixen la qualitat i l’artesania dels antics obradors, així com l’existència d’una espectacular xocolateria per gaudir i degustar tots els nostres productes, ambdós oberts al públic.
Durant el segle XVIII la xocolata era elaborada per els Mestres xocolaters quasi exclusivament a mà, amb eines com les que actualment poden contemplar-se en el Museu de l’Obrador del s. XVIII, situat en la casa Brescó, en el centre de Benabarre, al costat de l’església.
La xocolata s’elaborava amb un 60% de cacau i se li afegia sucre i espècies com la canyella, el clau i cardamom. Es tractava d’una xocolata pensada per a degustar-la fosa i sense afegir-li llet, aigua o farina. Es fonia només amb la calor de la llar de foc i es prenia beguda. Tal i com podeu imaginar, aquesta xocolata era un producte de costosa elaboració, fet pel qual estava reservada per a les classes més adinerades i l’Església. El xocolater també preparava un tipus de xocolata més econòmica destinada a les classes més humils. Aquesta consistia en sucre en una proporció d’un 50%, i l’altre 50% restant era sucre amb una mica de cacau i les espècies més abundants en aquells moments: la canyella i la vainilla. L’ús d’aquesta altra xocolata era molt diferent de la xocolata a la pedra que elaborem avui en dia, doncs estava pensada per a persones més benestants. La xocolata amb farina requeria que fos bullit amb llet o aigua, segons el poder econòmic de la afmília, i resultava més espès, esdevenint d’aquesta manera la xocolata en pols a la espanyola.
Actualment el desenvolupament de l’empresa segueix el recorregut iniciat per el besavi Francisco Brescó, Brescó gràcies a que l’empresa inclou entre la seva plantilla al rebesnét del primer Brescó xocolater, Xavier, qui amb 16 anys va decidir continuar amb la tradició familiar per aprofundir en l’ofici del xocolater artesà.
Tenim la satisfacció de comptar en el nostre equip amb el gran mestre xocolater Luís Morera, el qual als darrers anys s’ha incorporat a l’empresa i ha guiat a Xavier Brescó per millorar i afermar-se en aquest camp de treball.
És significativa la presència d’Imma Brescó que ha optat per integrar-se també, juntament amb la seva mare Imma Cascalló, actual gerent de Chocolates Brescó, amb la finalitat de donar a conèixer els nostres productes més enllà del nostre país i incidir en el mercat internacional.
La plantilla total de la nostre empresa consta de quinze persones de les quals hi ha personal dedicat a la producció, altres dedicades a la venta, a l’oficina per tasques de màrqueting, inversors, compres i comptabilitat… tots ells amb l’objectiu comú de garantir el millor servei als nostres clients i d’oferir la millor qualitat sense renunciar a la nostra història i artesania.
Lluís Morera Guirao, nascut el 27 de juliol de 1946 a Barcelona, ha esdevingut amb la seva experiència un il·lustre reboster i excepcional tècnic en xocolates, membre de la Chain de Rotisseurs.
Des que a l’edat de quinze anys decidís iniciar-se en aquest ofici, ha recorregut molts països i reconegudes pastisseries de Barcelona, Lleida, Copenhagen, Updevalla (Suècia), etc. Als vint-i-set anys va aconseguir obrir el seu propi negoci a la ciutat de Terrassa (Barcelona), on gràcies a la seva excepcional creativitat, passió i constància va fer de la seva feina quelcom per gaudir. Els seus sistemes pioners per elaborar bombons i figures de Pasqua l’han portat a ser mestre xocolater i tècnic en xocolates durant 20 anys a l’empresa Chocovic. L’any 1990, gràcies a la seva revolucionària tècnica en l’elaboració de bombons artesanals, va aconseguir interessar a una de les empreses punteres a Espanya en el sector, Chocolates Valor, on encara avui segueix exercint com a col·laborador.
L’any 2004 va aconseguir ser inscrit en el Récord Guiness al haver realitzat el cor més gran elaborat amb xocolata, 7.000 Kg que van omplir la Plaça Colón, en ple centre de Madrid. A partir d’aquell any es va unir a la família de Chocolates Brescó a Benabarre (Huesca), amb l’objectiu d’encetar un nou projecte.
Deixant-se emportar per la seva passió, continua creant bombons, elaborant les seves famoses Mones de Pasqua, així com també la seva fina i elegant rebosteria. La seva filosofia de vida l’ha portat a l’avantguarda del seu ofici.